Simfonia literària

A fora és fosc, una tènue llum de menjador ens il·lumina i ens transporta al silenci de l’exterior. Per fi hi torno a ser. No a casa, no a sota la llum de les estrelles, sinó al món de les lletres, allà on vaig ser tan feliç. Han hagut de passar tants anys? Torno a sentir aquell anhel per escriure, per recuperar les lletres perdudes, he viscut molts anys en una zona neutra de la qual era molt difícil escapar. Pensava que aquests espais invisibles i indivisibles només existien a la ciutat, però estava molt equivocat, les zones neutres estan dins nostre i depèn de nosaltres saber-ne sortir.

O potser és al contrari? Que ara em torno a trobar en una de les zones neutres de la meva vida, remota i plena de silenci, lliure de tota distracció externa, un lloc on ser feliç? Com un clímax musical, que et fa reviure emocions oblidades i nostàlgia perduda. Jo aquí hi volia tornar des de feia molt temps i no trobava la manera d’aconseguir-ho. Com una meta a la que saps que vols arribar però mai aconsegueixes trobar el camí. Com milers de somnis, recurrents al llarg de molts anys de la meva vida: un bitllet d’avió per marxar de viatge i no aconseguir arribar a l’aeroport, distraccions de camí, maletes oblidades, ara em trobo un vell amic… O un partit de futbol i no arribar a l’hora, deixar-me els guants i les botes a casa, haver de recular, l’hora de partit que no arriba mai, ja han xiulat el final del partit… Així tots els somnis, un rere l’altre, any rere any. Tots ensenyant-me el camí de l’escriptura, de la meva escriptura, a la que volia arribar però no tenia manera d’assolir. Tan a prop i a l’hora tan lluny. I ara que he retrobat el camí i puc intuir la meta, tornaré a endinsar-me en aquests somnis inacabables? Hi somiava aquells anys en què escrivia frenèticament? No ho recordo exactament, però el que sí recordo és que aquella època d’escriptura és el més a prop que he estat de la realització personal, el simple fet de poder pensar que jo he nascut per això: per escriure.

A fora és fosc, una tènue llum de menjador ens il·lumina i em transporta al món de les idees, de la imaginació, que sempre m’ha acompanyat. L’ombra de les flames m’ensenya una història que està a punt de ser escrita. Una gran orquestra es disposa a tocar. Comença a tocar la simfonia literària.