poemes

Els fills que vindran

En una fracció de segon,
les estrelles que anhelàvem
es converteixen en glaç
i cauen com gotes congelades,
estàtiques i sense força.
En silenci.

La remor del mar que es trenca
es perd entre uns llençols
que volíem compartir
i dels que ara en volem sortir.

Volíem congelar els secrets
d’un dia memorable,
les mirades no parlades.
Fer-ho és ja inevitable.


Descubre más desde Narradonia

Suscríbete y recibe las últimas entradas en tu correo electrónico.

Deja un comentario