origen

carretera lineal arribada al mar
rebent abraçades d’onades
i de sal que sulfura ferides
i memòries d’un dia gris, de milers
de discussions que perduren
i no arriben enlloc.

amb tu descobria el paisatge
mentre m’aconsellaves vida i foc,
una temptació fugaç que vaig obviar
per ser massa ignorant de tot;
el que m’ensenyaves encenia en mi
una posta de sol en un mar ple de coral.

compartíem i compartirem,
una biblioteca on ningú hi pot entrar
només nosaltres en sabem les lletres
que acumulen temps i històries
sota una capa de pols il·luminada
per un raig de júpiter i saturn.

si aquests llibres els trobéssim
oblidats a la vorera de l’asfalt
no sabríem què llegir. sí,
en llegiríem títol i autor
i els carregaríem sense por.
com hem fet sempre, com seguirem fent.

línia recta fins arribar al mar
i abraçar les pàgines en blanc
recuperant-nos del passat
de records grisos, estones i dies
palparan precioses les paraules
en una pell fràgil i plena de sal.