La crida del bosc

Dibuixaré un somriure sobre la pell,
escriuré un poema a la neu;
serà el meu llegat, tindràs el meu record,
et duré el que tant has buscat.

Jo seguiré perdut entre muntanyes,
caminant a les pinedes.
No m’hi busquis! Jo vindré a tu
quan menys t’ho esperis.

Corren dies en que no cerco el nord,
mes la brúixola ha perdut l’esperança.
Vagarejo, em perdo, camino arreu,
la vall és fosca i m’inquieto.

Escolto el silenci
esperant la sortida d’animals.
S’ha fet de nit i venen a mi,
tots atents al soroll del meu cor.

Hauria de marxar?, els hi pregunto.
Només si males intencions desitges.
Ni de bones ni de dolentes,
estic perdut entre pins i muntanyes.

Llavors viatja, dibuixa i escriu
el cor que tant has cercat
i finalment has trobat.